Art, convivència i transformació social




C/Jaume Piquet, 23  08017 Barcelona



dilluns 17/10/11 13:06
Aigua i lluna, temps d’oliveres

Santi Eizaguirre
En Marcel s’ha assegurat una llarga vida al record de tots els que hem tingut la sort de conèixe’l. Ho ha fet duent a terme una vida plena.

La seva mare comentava que últimament donava mostres de la saviesa pròpia d’una persona de vuitanta anys, que havia fet un procés personal d’ampli recorregut. La impressió que donava a uns i altres era que calia mantenir el cap clar. Tenir un bon sentit de l’humor, i mantenir-se en pau amb si mateix, malgrat unes circumstàncies molt difícils d’acceptar, ens permeten parlar d’ell com una persona intel·ligent, simpàtica i valenta. La paraula consciència, en un sentit espiritual i alhora reivindicatiu, molt lligat a l’entusiasme com a responsabilitat, eina de transformació i mecanisme de connexió alhora, és ajustada per descriure la seva manera d’entendre la vida. Som moltes les persones que li donem les gràcies per com ha sabut transmetre’ns aquest sentit crític de l’existència.

Des del primer moment que va enfrontar-se amb la malaltia, el Marcel va tenir la valentia d’un lluitador infatigable que compta amb una perspectiva apassionada de la vida com a arma més valuosa. A molts ens en comunicava l’avenç per mail, amb una circular on demanava col·laboracions humorístiques per petar-se de riure: l’onco-spam, n’hi deia. L’últim missatge d’aquests que va enviar relatava un rebrot del mal i feia broma amb la frase feta dels anglesos de ‘no news, good news’, com volent dir que si no deia res volia dir que tot anava bé. Ara, ben mirat, per aquella última circular, depèn de com te la miris, n’hi ha que encara podem seguir pensant que, per la seva banda tot segueix bé. O sigui que gràcies un altre cop, Marcel.

La indignació ens ha fet plorar a tots els que l’estimem, a tots els que ens agermana sentir-lo proper. En el moment de la celebració del comiat, però, vam poder veure com a la cara dels amics més íntims del Marcel no hi faltava un somriure serè. La manera com aquell dia els familiars més directes ens van convidar a enfortir llaços va ser una experiència d’aquelles que et fan anar més enllà. En moments difícils allò que ens sosté té molt a veure amb la comunitat de la qual formem part, amb les persones amb què ens identifiquem. La família, l’escola, o el barri, entre d’altres cercles que sovint ens semblen tancats, poden actuar també com a espais oberts on donar la volta a les coses, promoure el pensament compartit i fer-nos créixer com a persones. Tots els parlaments i càntics van ser una crida, en aquesta línia, a la consciència personal i la responsabilitat col·lectiva. Des de la glossa de l’actitud compromesa del Marcel que va fer el seu pare fins a les anècdotes simpàtiques que van explicar els germans; des de l’agraïment expressat per la mare per l’aprenentatge viscut amb el fill fins a la pregària de la companya enamorada convidant-nos a cantar amb ella un mantra sobre el mestratge amorós del Marcel. L’acte va ser ple de detalls il·lustrant la manera de ser d’una família que, com va explicar l’amic de l’ànima del Marcel, s’ha distingit per deixar la porta de casa sempre oberta i no tenir mai cap problema per posar un plat més a taula. La família del Marcel, que, fins i tot en un moment tan delicat com aquest, defensa la possibilitat de fer arrelar l’arbre de pau en la nostra quotidianitat, i ens alimenta l’esperit crític, i ens convida a veure-hi més enllà. I sentir-se aprop d’aquest tipus de persones, a part d’un privilegi, és un orgull, i també, un motiu per estar agraïts i insistir, una vegada més, en el repte de ser, amb consciència, feliços. Comptem com a exemple amb el Marcel, i és per estar-ne contents.


Casa Orlandai

...
 Qui som                          
 Fotografies              
 Rebre info (newsletter)
 bcn.cat/cccasaorlandai
 Altres enllaços          
 Descàrregues              
 La Remor del pati         
 Facebook                  
 Twitter                  
 MySpace                  
 Contacte                         
 info@casaorlandai.cat
 93 252 42 62
plànol de situació |1| |2|

< Març 2015  >
dldtdcdjdvdsdg
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031 
 Admin